Descripción
L’Agència de Promoció del Valencià de Burjassot organitza una exposició que recorda i honora la memòria de 95 personatges il·lustres valencians contemporanis en la setmana prèvia dels Premis Vicent Andrés Estellés, els quals porten el nom del burjassoter més universal que també hi figura, com no podia ser altrament, en aquesta exhibició pictòrica. El fet que Estellés siga el poeta valencià més important del s. XX ens ha d’empényer a tots a tindre’l present i aquesta és la causa que hi ha darrere l’exposició proposada, juntament amb la de fer visibles també moltes valencianes caigudes en l’oblit. Tant és així, que la seua il·lustració es presentarà en un format molt més gran de 61 x 91 cm i presidirà el vestíbul de la Casa de la Cultura.
L’exposició es basa en el llibre Il·lustres valencians il·lustrats (editorial Drassana), la història d’un poble a través dels seus personatges indispensables, una obra creada com a homenatge als reconeguts i, també, destinada a (re)descobrir aquells protagonistes que han actuat des de l’ombra. L’objectiu: conéixer l’obra d’aquells veïns i veïnes que han fet més que donar nom als nostres carrers.
El dissenyador Migue Martí proposa una representació icònica de cadascun d’ells i la historiadora Judith Coronado n’aporta una nota biogràfica en un llibre que viatja des de l’any 1800 fins al 2015. Les il·lustracions van ser premiades en el València Crea en la categoria de disseny gràfic.
El projecte presenta una selecció de valencians i valencianes nascuts entre els segles XIX i XX que destacaren per les seues notables aportacions al món de la cultura i l’art, una exposició que pretén dedicar una especial atenció a les dones que han estat històricament excloses de les publicacions, fet que ha dificultat el procés de documentació.
Entre tants personatges, Judith Coronado destaca la soprano Lucrezia Bori, que debutà amb vint-i-un anys al Teatro Adriano de Roma per a, després, convertir-se en la gran diva del Metropolitan Opera House de Nova York. «Se’n va anar als Estats Units però mai va oblidar els seus costums. Ens va paréixer molt bonic que, després de la riuada del 1957, fera una gala benèfica a Nova York per ajudar els valencians», explica.
Entre Blasco Ibáñez i Javier Goerlich, també hi ha lloc per a un altre tipus d’icones que han estat igualment importants per a la societat valenciana, com Rafael Conde Santiago, El Titi. Nascut a Toledo però valencià d’adopció, resultà una de les figures que, des del món de cabaret i varietés, va situar l’homosexualitat en primera plana durant el franquisme. Anys després, “Libérate” continua sent un himne.
El dissenyador Migue Martí (Ontinyent, 1987) ha estat l’encarregat de posar cara als 95 personatges, una representació en la qual sintetitza cada protagonista amb figures geomètriques. Amb la simplicitat com a eix vertebrador, els xicotets detalls, com ara el teclat d’un piano com a pestanyes d’Amparo Iturbi, són clau per tal de reconéixer els il·lustres il·lustrats.
L’autor cursà els estudis superiors de disseny gràfic en l’Escola d’Art Superior i Disseny de València i acabà amb un premi Laus Bronze en el projecte final de carrera. Després treballà en estudis com ara Supply Brand Agency de Porto o amb l’arquitecte valencià Ramon Esteve i continua treballant com a freelance per a diferents clients públics i privats com és l’Ajuntament de València.
Entre els premis i reconeixements rebuts al llarg de la seua carrera, hi destaquen un premi Laus bronze, tres premis València Crea i un premi ADCV (Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana) de gràfica de l’entorn.
A més, diversos projectes seus han sigut publicats als anuaris de l’ADCV i del Select d’Index Book. Ha participat en diferents exposicions i xarrades com en la 5a International Triennial of Art d’Istanbul, l’exposició personal “Words”, l’ESAD i el III Congrés de Tipografia de València.
Els seus clients han sigut l’Ajuntament de València, la Diputació de València, l’Escola d’Art Superior i Disseny, la Universitat Politècnica de València, Agresta, Peoplesapiens.com, Lurbel, l’editorial Drassana, EDP, Ad Libitum o CLJO.